Durant dècades, l’energia nuclear havia quedat en segon pla arran dels seus riscos ambientals i de seguretat. Els desastres de Three Mile Island (1979), Txernòbil (1986) i Fukushima (2011) van reforçar la idea que aquesta tecnologia era massa perillosa i cara per ser una solució viable a llarg termini. Tanmateix, en els darrers anys, els governs occidentals han començat a reactivar reactors i fins i tot a projectar-ne de nous.
Aquest gir sobtat, justificat com una resposta a la crisi energètica i climàtica, oculta un joc de poder molt més profund. Qui realment es beneficia del retorn de la nuclear? És una estratègia energètica o una operació política per guanyar temps davant una crisi imminent?
El Context Global: L’Excusa de la Crisi Energètica
Els països occidentals es troben davant d’una realitat incòmoda: la transició energètica no està funcionant com es preveia. La dependència de les energies fòssils és encara molt elevada, i les renovables no han aconseguit cobrir el creixement de la demanda energètica global. Això ha creat un buit que s’està omplint amb la nuclear.
La Unió Europea, que anteriorment apostava pel tancament progressiu de les centrals nuclears, ha canviat de posició i ara classifica l’energia nuclear com "energia verda". Als EUA, el president Biden ha inclòs la nuclear dins dels plans de transició energètica. Mentrestant, països com França, Polònia, el Regne Unit i fins i tot el Japó han anunciat la construcció de nous reactors.
Però, és realment aquesta la millor opció? O s’està jugant una partida geopolítica a gran escala?
L’Urani: El Nou Or Geopolític?
Si l’energia nuclear és el futur immediat, cal preguntar-se qui controla la matèria primera essencial per aquesta tecnologia: l’urani.
Principals productors d’urani: Kazakhstan, Canadà, Austràlia, Namíbia i Rússia dominen l’extracció d’aquest recurs. Això crea una nova dependència que afecta les relacions internacionals.
Rússia i l’urani: Malgrat les sancions occidentals per la guerra d’Ucraïna, Moscou continua sent un dels principals actors en l’enriquiment d’urani. La paradoxa és que mentre Europa talla el subministrament de gas rus, segueix depenent en gran part del seu urani processat.
La Xina i la seva estratègia: Pequín ha intensificat la seva aposta per la nuclear, amb més de 20 nous reactors en construcció, consolidant la seva posició com a líder en tecnologia nuclear.
L’augment de la demanda d’urani genera una nova dinàmica de poder, on les nacions que controlen la seva extracció i enriquiment guanyen influència en l’escena global.
Un Rescat per les Grans Corporacions Energètiques
Les grans empreses energètiques han vist en la reactivació de la nuclear una oportunitat de negoci multimilionària. Els governs occidentals, en lloc de fomentar una descentralització real de l’energia basada en renovables, han optat per una via que manté el control en mans d’unes poques corporacions.
La influència del lobby nuclear: Empreses com EDF (França), Westinghouse (EUA) i Rosatom (Rússia) estan darrere de la nova onada de projectes nuclears.
Els costos ocults: La construcció de reactors nuclears és una de les inversions més costoses i requereix dècades per donar fruits. Malgrat això, es presenten com una solució ràpida i viable.
El Gran Engany: Guanyar Temps Davant el BSE
Darrere d’aquest moviment hi ha una altra realitat que no es vol explicar al públic: l’amenaça imminent d’un Blackout Stage Energy (BSE), un col·lapse energètic global que podria arribar en les pròximes dècades.
La demanda d’energia segueix creixent a un ritme insostenible.
Els recursos fòssils s’esgoten, i les renovables no poden cobrir el buit a curt termini.
La nuclear es ven com a solució immediata, però en realitat només és una mesura de contenció per evitar el caos global.
Aquesta estratègia permet als governs i corporacions guanyar temps i evitar el pànic, però no resol el problema de fons. Si el model energètic global no es replanteja de manera profunda, l’augment de reactors nuclears només posposarà el col·lapse uns anys més.
Alternatives i Conclusions
Si realment volem evitar un futur de crisis energètiques i guerres per recursos, caldria adoptar una estratègia radicalment diferent:
Descentralitzar la producció d’energia amb tecnologies netes i accessibles.
Invertir en sistemes de generació distribuïda, allunyats del control de grans corporacions.
Apostar per projectes com Sunthereum, que investiguen solucions energètiques alternatives per afrontar el BSE a mitjà i llarg termini.
Per una visió complementària sobre com l’energia nuclear s’està reintroduint com a solució imposada, pots llegir també aquest article publicat a Ganesha: El Retorn de l’Energia Nuclear: Un Engany per Amagar el BSE.
L’energia nuclear no és el futur, sinó un pegat per mantenir l’status quo. La pregunta és: acceptarem aquest engany o exigirem un canvi real?
